7. ¿Estaría justificado que un gobernante mintiera a sus gobernados (por ejemplo acerca de la existencia de un problema con respecto al cual la población no podría hacer nada) para no preocupar a la gente? ¿Qué haría un utilitarista? ¿Y tú? ¿Por qué?

Jo crec que no estaria justificat ja que tots els governants haurien de saber la situació en que es troben per poder debatir quina seria la millor acció a fer. Un utilitarista buscaria la màxima felicitat per un major nombre de persones, llavors hauria de decidir que si informa als governants faria que la majoria de la gent tingués dolor o no. En cas de ser afirmatiu no informaria als governant però si no provoqués el major nombre de dolor si que informaria.

Jo el que faria seria informar als governants ja que junts podriem trobar una manera de solucionar o fer-ho menys greu, crec que prendre una decisó que a tanta gent li pot afectar no es pot fer individualment.

8. ¿Se debería torturar todo lo cruelmente que fuera necesario a un terrorista para que confesara dónde está la bomba que ha colocado en algún lugar repleto de gente? ¿Qué haría un utilitarista? ¿Y tú? ¿Por qué?

Jo crec que si ja que aquest terrorista sofrirà molt però si no diu on està la bomba aixó farà que molta més gent sofreixi amb l'explosió, aquest seria el punt de vista d'un utilitarista. Jo faria exactament el mateix ja que el benestar de moltes persones és millor que el benestar d'una persona sola.

Dilemes III

5. Dado lo anterior, ¿te parece que deberíamos ser todo lo vegetarianos posible? ¿Crees, en general, que los animales pueden tener derechos (por ejemplo, el derecho a no sufrir dolor innecesariamente)?






Jo penso que sí però no que ho siguem totalment. Les proteïnes i el plaer que ens proporciona menjar carn és superior al plaer que té un animal de viure. Les proteïnes ens serveixen per viure i ser sans i això és un plaer superior que predomina sobre un plaer inferior que són els característics dels animals. Però no ho podem mirar des del punt de vista de menjar carn ja que menjar carn també és un plaer inferior i aquest no predomina sobre la vida de l'animal.

Sí, crec que els animals tenen un mínim drets ja que són éssers vius i, deixant de banda quina classe d'animal sigui, són semblants a nosaltres. Per tant, no haurien de patir innecessàriament. Llavors aquests "espectacles" no haurien de ser permesos. Una altra cosa és sacrificar l'animal per menjar-nos-el però matar-lo sense patiment.




6. Otro caso médico. Un ser querido tuyo se muere de una extraña enfermedad, cuyo tratamiento cuesta mucho dinero. Pides ayuda al Estado, y el consejero de Salud te responde: sólo tenemos 500.000 euros: lo podemos gastar en un hospital infantil en el tercer mundo donde salvaría la vida a mil niños al año, o en pagar el tratamiento de esta persona. Tú decides. ¿Qué decides? ¿Por qué? ¿Qué decidiría un utilitarista?

Jo segurament voldria que salvéssin al conegut meu però també miraria l'edat que té. És a dir, si és una persona gran que ja ha viscut la seva vida doncs segurament destinaria els diner a l'hospital infantil ja que cada any permetria a 1000 nens viure una vida. Però si fós una persona jove la salvaria a ella ja que encara li quedaria molt per viure i l'apreciaria molt.
Un utilitarista segurament destinaria els diners a l'hospital, no per salvar una vida o 1000 vides perquè no es poden comparar, però sí per el plaer que provocaria salvar 1000 vides. Totes les famílies d'aquests infants estarien felices i una bona acció és la que fa feliç a la majoria.

Dilemes II

3. Otro de médicos. La vida de un tirano extranjero está en mis manos (soy su médico). Sé de buena tinta que, en cuanto lo cure, va a volver a su país con la intención expresa de masacrar a parte de la población (supuestos rebeldes). ¿Debería hacer todo lo posible por salvar su vida, o más bien todo lo posible para no salvarla (sin que se note mucho)?¿Qué debería hacer un médico utilitarista?¿Y tú?¿Por qué?

Un metge utilitarista faria el posible per no salvarla ja que en els dos casos estem parlan de vides i si salvem a una vida (tirà) a la vegada estem matant moltes d'altres, en canvi, si no salvem la del tirà estem salvant moltes altres vides. Jo en el meu cas curaria el meu pacient ja que és la meva feina i evitar o no que aquest home mati a la gent del seu país ja no és problema meu.

4. Dado que los animales también parecen capaces de sentir placer y dolor y que ir a los toros supone placer para el espectador pero dolor para el animal, ¿qué deberíamos hacer con la fiesta nacional? ¿Qué haría un utilitarista? ¿Y tú?

Un utilitarista estaria en contra d'aquesta festa nacional perquè el plaer de milers de persones ve donat pel dolor d'un altre, en aquest cas el toro, per això un utilitarista no permetria treure el plaer de la vida a un ésser viu per provocar altres plaers que no tenen a veure amb la vida a altres persones. Jo també hi estaria en contra ja que és una activitat de maltractament i humillació a un ésser viu. A més actualment les batalles de galls s'estan prohibint, i perquè la matança de toros no?

Dilemes

1. Tengo una gran fortuna. Puedo donarla en su mayor parte a mis hijos (que viven bastante bien sin ella) o a una institución que la distribuya entre gente más pobre que mis hijos. ¿Qué debería hacer si fuera utilitarista? ¿Qué harías tú y por qué?

Un utilitarista donaria la seva gran fortuna a la institució que distribueix la riquesa entre la gent més pobre, ja que el fet de regalar la fortuna als més pobres provocaria una major alegria a un màxim de persones i donar-lo als seus familiar només provocaria felicitat a un nombre limitat de persones.

Però si fos jo donaria la meva fortuna als meus familiars, ja que per mi seria una falta de respecta important no donar el millor de mi als meus fills, per que si poden tenir una vida millor que la que tenen m’agradaria donar-los.

2. Dos pacientes de la misma edad están a punto de morir, necesitan un trasplante, pero sólo hay un órgano disponible. Uno es un artista cuyas obras entusiasman al público, el otro es un hombre huraño y solitario. Soy un médico utilitarista, ¿a quién salvaría? ¿A quién salvarías tú y por qué?

Un medico utilitarista salvaria al artista que les seves obres entusiasmen al públic, ja que causaria una major felicitat que no pas salvar a un home solitari, I si jo fos el metge salvaria el pacient que arribés abans i que espigues en la posició més elevada de la llista d’espera per donacions d’òrgans.

Comentari de Hume

És evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat capaç de demostrar que el curs de la naturalesa ha de continuar essent el mateix d’una manera uniforme i que el futur ha d’estar d’acord amb el passat. Allò que és possible no es pot demostrar mai que sigui fals: és possible que els curs de la naturalesa pugui canviar, ja que podem concebre aquest canvi. Encara aniré més lluny i afirmaré que Adam no podria tampoc demostrar mitjançant cap argument probable que el futur hagi d’estar d’acord amb el passat. Tots els arguments probables estan muntats sobre el supòsit que es dóna aquesta conformitat entre el futur i el passat; així, doncs, mai no podrem provar-la. Aquesta conformitat és una qüestió de fet, i si cal que sigui provada, no admetrà cap prova que no es basi en l’experiència. Però aquesta experiència, quan es basa en el passat, no pot ser cap prova de res per al futur, si no és que admetem el supòsit que hi ha una semblança entre ells —passat i futur. Aquest és, per tant, un punt que no pot admetre cap prova, en absolut, i que assegurem sense cap prova. (David Hume: Resum d’un llibre titulat “Tractat sobre la naturalesa humana”)

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre cinquanta i vuitanta paraules). [2 punts]

El text ens prasenta la filosofia de Hume mitjançat un símil amb el coneixement de la figura Cristiana de Adam, el primer home.

Mitjançant aquesta figura, Hume ens diu que no es pot fer ciència si no és fruit de l’experiència. I per aquest motiu Adam que no té experiència ja que és el primer home, no pot afirmar que el futur serà el passat. Tot coneixement és degut a una experiència, però com tota experiència és fruit del passat, no pot ser cap prova de res del futur, per tant aquí observem el clar escepticisme de Hume.

3. Perquè diu Hume que: És evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat capaç de demostrar que el curs de la naturalesa ha de continuar essent el mateix d’una manera uniforme i que el futur ha d’estar d’acord amb el passat? Feu referència als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts]

Hume diu això que Adam mai podria demostrar que el futur guarda relació amb el passat, perquè no hi ha cap relació existent entre el passat i el futur. Ja que una experiència quan es base en el passat, no guarda cap relació amb el futur. Aqui observem el fenomenisme de Hume on no és possible coneixe la veritat, ja que tot el que percevem pels sentits és una percepció del món, però no te perquè ser el món vertader

Comentari de text

És evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat capaç de demostrar que el curs de la naturalesa ha de continuar essent el mateix d’una manera uniforme i que el futur ha d’estar d’acord amb el passat. Allò que és possible no es pot demostrar mai que sigui fals: és possible que els curs de la naturalesa pugui canviar, ja que podem concebre aquest canvi. Encara aniré més lluny i afirmaré que Adam no podria tampoc demostrar mitjançant cap argument probable que el futur hagi d’estar d’acord amb el passat. Tots els arguments probables estan muntats sobre el supòsit que es dóna aquesta conformitat entre el futur i el passat; així, doncs, mai no podrem provar-la. Aquesta conformitat és una qüestió de fet, i si cal que sigui provada, no admetrà cap prova que no es basi en l’experiència. Però aquesta experiència, quan es basa en el passat, no pot ser cap prova de res per al futur, si no és que admetem el supòsit que hi ha una semblança entre ells —passat i futur. Aquest és, per tant, un punt que no pot admetre cap prova, en absolut, i que assegurem sense cap prova. (David Hume: Resum d’un llibre titulat “Tractat sobre la naturalesa humana”)

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre cinquanta i vuitanta paraules). [2 punts]

Les idees que apareixen en el text ens reflecteix que per fer ciència es necessita experiència però aquesta experiencia a menys que no tingui una relació amb les evidències del passat i es pugui relacionar amb el present i el futur per dir si és veritat o fals no podrem anomenar que es un enunciat científic.

2. Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots o les expressions següents (entre deu i vint paraules en cada cas): [2 punts]

a.) Aquesta conformitat és una qüestió de fet: la relació entre el passat i el present s'ha de poder demostrar amb força.

b) experiència: s'adquireix amb la vida i la pràctica

3. Perquè diu Hume que: És evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat capaç de demostrar que el curs de la naturalesa ha de continuar essent el mateix d’una manera uniforme i que el futur ha d’estar d’acord amb el passat? Feu referència als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts]

Adam és considerat el primer èsser humà existent, al ser el primer no tenia experiència del passat i per aixó no pot fer ciència ja que necessita temps per demostrar fets. Pero tot i que hi hagin fets que es repeteixin periòdicament no vol dir que sigui veritat que per exemple el sol sortirà cada matí ja que potser no ho fa.

4. Compareu la teoria del coneixement que es desprèn d'aquest text de Hume amb la teoria del coneixement d'algun altre filòsof. [2 punts]

Descartes és un esceptic moderat, no creu que existeixi el coneixement vertader. Plató per contra creu que e pot arrivar al coneixement a partir de la dialèctica, pots arrivar a sortir de la cova per tal d'arrivar al món de les idees on podras trobar les idees en si mateixes, la seva essencia.

Comentari de text

És evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat capaç de demostrar que el curs de la naturalesa ha de continuar essent el mateix d’una manera uniforme i que el futur ha d’estar d’acord amb el passat. Allò que és possible no es pot demostrar mai que sigui fals: és possible que els curs de la naturalesa pugui canviar, ja que podem concebre aquest canvi. Encara aniré més lluny i afirmaré que Adam no podria tampoc demostrar mitjançant cap argument probable que el futur hagi d’estar d’acord amb el passat. Tots els arguments probables estan muntats sobre el supòsit que es dóna aquesta conformitat entre el futur i el passat; així, doncs, mai no podrem provar-la. Aquesta conformitat és una qüestió de fet, i si cal que sigui provada, no admetrà cap prova que no es basi en l’experiència. Però aquesta experiència, quan es basa en el passat, no pot ser cap prova de res per al futur, si no és que admetem el supòsit que hi ha una semblança entre ells —passat i futur. Aquest és, per tant, un punt que no pot admetre cap prova, en absolut, i que assegurem sense cap prova. (David Hume: Resum d’un llibre titulat “Tractat sobre la naturalesa humana”)

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre

cinquanta i vuitanta paraules). [2 punts]

Les idees que hi apareixen relacionades son que per fer ciència és necessària la experiència. Hume diu que Adam, que va ser el primer home, no podia assegurar que el futur està relacionat amb el passat. D'aquí en podem treure la idea de que l'experiència és necessària pel coneixement. Llavors ens postula que no podem fer prediccions. Diu que només podríem assegurar coses del futur si suposéssim que hi ha semblances entre ells, però no podem assegurar res del passat perquè ja ha passat i no admet cap prova.

2. Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots o les expressions següents (entre

deu i vint paraules en cada cas): [2 punts]

a.) Aquesta conformitat és una qüestió de fet: la relació entre el passat i el futur és possible però no es pot assegurar.

b) experiència: és el coneixement que s'adquireix amb la pràctica.

3. Perquè diu Hume que: És evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat

capaç de demostrar que el curs de la naturalesa ha de continuar essent el mateix d’una manera

uniforme i que el futur ha d’estar d’acord amb el passat? Feu referència als aspectes del

pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el

text. [3 punts]

Hume diu això perquè Adam va ser el primer home, això implicava que no tenia experiència i com que l'única font de coneixement és la experiència no pot saber el curs de la naturalesa. Per exemple, el primer cop que Adam va veure aigua no va saber que allà es podia ofegar una persona. Hume rebutja la teoria que ens permet “predir” el futur. Diu que encara que veiem moltes vegades A i B successivament no podem dir que una va sempre darrere l'altre perquè el curs de la naturalesa pot canviar. Això també s'explica ja que no tenim impressions del futur i sense impressions no podem tenir idees i sense idees no podem conèixer. Al tenir només impressions del passat només podem suposar, no afirmar.

4. Compareu la teoria del coneixement que es desprèn d'aquest text de Hume amb la

teoria del coneixement d'algun altre filòsof. [2 punts]

La visió del coneixement de Hume és contraria a Descartes. Hume és un escèptic moderat i no creu que existeixi el coneixement vertader. En canvi Descartes pensa que tot coneixement s'inicia amb un dubte i que seguint el seu mètode de l'evidència, l'anàlisi, la síntesi i la enumeració podem arribar al coneixement vertader. També són contraris en l'ús dels sentits per conèixer. Hume és empirista i creu que els sentits son necessaris per captar una experiència per acabar transformant-la en una idea. En canvi Descartes, pensa que els sentits són enganyosos i no ens en podem fiar. Això ho explica mitjançant el principi de la cera. Diu que un tros de cera té una olor, una forma i un tacte que el distingeix. Quan escalfes aquest tros, canvia la olor, la forma i el tacte però segueix sent el mateix tros encara que no ho sembli. Per això diu que els sentits ens enganyen.

Sergi Parera

Opinió sobre la moral de Descartes

Jo opino que Descartes fa una bona classificació de la moral en diferents màximes.
Separa les costums i lleis per una banda, és a dir, les coses autòctones d'una zona.
Per una altre banda, les coses individuals, que són la segona i la tercera màxima. A la segona parla de ser constants i perseverar davant els nostre objectius i en la tercera exposa que hem d'intentar sempre vèncer-nos a nosaltres mateixos i ser capaços de controlar els nostres desitjos, que vol dir que nosaltres ens hem d'adaptar al món i no el món a nosaltres.
Són unes idees molt clares i d'una visió moderna.

Noticia que exemplifica les idees morals de Descartes

http://www.laverdad.es/murcia/20110706/deportes/mas-deportes/david-meca-201107061215.html

En aquesta noticia, hi vaig reflectida la 2n Màxima de descartes, on es mostra la constancia de la travacia de Devid Meca, preservant el seu objectiu fins el final, deixant de banda les indecisions o remordiments.

Descartes

Punts forts

-La segona màxima que ens diu de ser constants en les nostres accionsi perseverar en els nostres objectius finals, deixant de banda les indecisions o remordiments. Jo crec que si tots lluitessim per el que volem sense tenir dubtes ni remordiments podriem treure el millor de nosaltres mateixos.

Pero aquest punt també m'obre a pensar que sense remordiments seriem una societat molt egocèntrica ja que cadascú aniria a per la seva sense pensar en els demés.

-No esperar a que el món s'adapti a tú sinó que tú t'has d'esforçar per tal de sobreviure.

-La conclusió que arriva Descartes que hem de cultivar la raó per sobre de tot i aprendre constantment.

Punts dèbils

-Conservar els costums i les creences, jo crec que limiten el teu raonament ja que et preestableixen coses que potser no són certes i tu les has d'acceptar si no vols morir.

-Segueix els desitjos per poder-se superar a un mateix.

Comentari de text

El text s’inicia amb la introducció de la primera veritat, mitjançant un cicle de preguntes i respostes en un mar de dubtes. On veiem com el dubte és retroalimentari, i per tant arribem a la conclusió que no podem pensar sense existir.
Seguidament Descartes en el text ens diu que percep coses pels sentits, i que imagina moltes coses, a vegades fins i tot sense voler. Però per aconseguir el coneixement vertader no ens podem basar en aquests conceptes, si no que hem d’usar l’enteniment de l’ànima.”Raó”`
Descartes en el text continua justificant la primera veritat vertadera mitjançant la idea del geni maligne, on segueix afirmant que per molt que pugui existir una realitat diferent, o que estiguem somiant, no es pot dubtar que existim, ja que pensem, imaginem i dubtem.
Finalment l’últim paràgraf del text és el més complicat de tots, Descartes ens explica unes inquietuds i ens motiva a afluixar la brida de la veritat.
Ens diu que no pot avetar de creure que les coses corporals que veu,”objectes, substancia” mitjançant els sentits, i que es formen al seu pensament, no las pugui conèixer de la mateixa manera que ell sap que ell mateix existeix.
Després de fer aquesta reflexió en fa una altre on afirma que troba estrany que conegui amb més claredat coses que troba confuses i allunyades de coses veritables i certes de la seva pròpia naturalesa.
Però ens afirma que: el seu esperit, actitud filosòfica”amor a la saviesa” no el pot contenir dins dels límits de la veritat, vol anar més enllà,i la única manera d’aconseguir-ho és donant-li carta blanca al pensament.

Pàgines 131-132 del llibre ATENA lectures de filosofia

Metge cartesià: tens un pacient que aquest matí s'ha despertat amb la pell blava i sense cabell.

Evidència: el metge a partir de l’observació al pacient fa unes deduccions de què li pot passar: és pintura blava, li està fent una broma, s’està convertint en un pitufo... intueix que pot tenir però no està segur, ara dubta.

Anàlisi: ara el metge haurà de dividir el problema en diferents parts més simples per anar avançant mica en mica:

- Fa una revisió a la pell
- Li comprova el funcionament del cor
- Mira símptomes que puguin estar relacionats amb el que li passa
- Comprova si la calvície és natural per genètica o és provocada per la malaltia
- Mira al seu historial per conèixer els seus antecedents.

Síntesi: ara a partir de solucionar els conceptes més bàsics del problema, anem reconstituint aquestes petites parts per arribar a entendre i solucionar l’important, en aquest cas, descobrir quina és la rara malaltia que està sofrint el pacient.

El metge abans d’assegurar-li al pacient la malaltia, hauria de fer una comprovació rigorosa de tots els passos que ha fet per arribar fins a la conclusió, comprovar que no hi hagi cap error i un cop fet això si la solució pot ser real, vol dir que hem arribat a la veritat del problema.

Mecànic cartesià: Et porten un cotxe perquè no funciona.

Primer de tot s'ha de comprovar què és el que no funciona. Pot ser el contacte del cotxe, la bateria, el motor, ...

Per tant, dividim el problema general (no funciona) en altres més simples: el contacte està espatllat, el motor està espatllat o pot ser la bateria. És a dir, creem hipòtesis.

Enumerem els problemes de més simple a més complex. Primer comprovarem el contacte ja que és el més simple. Si se soluciona ja està. Si no, seguirem amb la bateria en que només s'haurà de canviar per comprovar-ho. Si el mecànic no seguís aquest ordre podria donar-se el cas que canviés el motor que és molt més complex i car i que al final tampoc funcionés. En canvi, al comprovar la bateria pot estalviar-se molt de temps.

Si hem plantejat bé les hipòtesis, seguint aquest mètode hauriem de ser capaços de solucionar el problema.

Detectiu cartesià: Trobes morta la veïna del costat de casa teva.

Evidència: La dona està morta perque no té pols, no respira i està tot ple de sang seva. Pot ser que algú la hagi matat o que s'hagi suicidat. Observem si hi ha alguna arma del crim o algun signe de violència que ens pugui confirmar que algú la a matat.

Anàlisi: Dividim la mort en possibles situacions.

-La dona tenia algun problema social amb algú?

-Tenia alguna mena de depressió?

-Ha pogut ser un accident?

-Com a mort? I amb què a mort?

Síntesi: Amb tota la informació recollida pel detectiu i la policia, que han preguntat als veïns, familiars i coneguts sobre la dona per veure si estava en algun problema o alguna situació que no fos normal.

Enumeració: Comprovem que tota la informació recaptada es correcta i si la deducció que hem dut a terme podria ser real.

RENE DESCARTES

VIDA

- Neix el 1596 a Descartes i mor el 1650 a Estocolm

- Rene descartes és el mes important dels filòsofs francesos, és el pare de la filosofia moderna i iniciador del racionalisme.

- El seu pare era conseller del rei de Gran Bretanya i la seva mare va morir quan ell tenia 1 any i per això va estar vivint amb la seva avia.

- Va entrar a la Fleche (escola d’alt nivell).

- La seva primera obra és: Discurs del Mètode (1637).

- El motiu pel qual es va allunyant de Itàlia es per por als atacs que podia rebre a causa de les seves idees com Galileu.

- La difusió de les idees de Descartes és important a partir de la seva mort.

EL DISCURS DEL MÈTODE

- En aquesta obra reflexa un interès per les matemàtiques, la ciència, el llatí i les arts mecàniques.

- El llibre té sis parts però les dos últimes no van ser publicades per por a les represàlies que podien causar.

o La primera part parlava sobre la necessitat d’una autorreflexió a partir del raonament.

o La segona part parla del seu mètode que consta en donar a les ciencies un fonament ferm, unes bases indiscutibles per a qualsevol ment racional. Aquestes bases són:

§ Regla de l’evidència: “no acceptar mai cap cosa com a vertadera sense conèixer evidentment que ho fos; és a dir, evitar acuradament la precipitació i la prevenció.”

§ Regla de l’anàlisi: “dividir cadascuna de les dificultats que examinés en tantes parts com fos possible i com calgués per resoldre-la millor”

§ Regla de la síntesi: “conduir per ordre els meus pensaments, començant pels objectes més simples i més fàcils de conèixer per ascendir poc a poc, gradualment, fins al coneixement dels més complexos”

§ Regla de l’enumeració: “fer arreu recomptes tan complets i revisions tan generals que arribés a estar segur de no ometre res”.

o A la tercera part és on es troben les idees bàsiques de l’aportació cartesiana en el domini de l’ètica.

o La quarta part és la més important i coneguda, la trobada amb la certesa absoluta, amb la primera afirmació indudablement vertadera.

MEDITACIONS METAFÍSIQUES:

- És la obra més important i actual de Descartes.

- El que fa Descartes en aquest llibre és meditar posant en pràctica el seu mètode:

o La meditació primera inicia la temàtica del dubte. El seu dubte és radical i metodològic. Vol destruir totes les seves antigues opinions.

o En la meditació segona admet la possibilitat de dubtar fins que sàpiga de cert que no hi ha res de cert al món. En la Meditació Descartes només diu: “Jo sóc, jo existeixo”, perquè ho penso. Si dubto, penso; si penso, existeixo. El dubte entranya una certesa; només aprofundint en el dubte es pot arribar a una certesa. El primer principi de la filosofia que cercava

o En la meditació tercera el tema central és el criteri de certesa.

o En la meditació quinta Descartes creu que ha de demostrar que Déu existeix i que aquest Déu no és enganyador ni maligne.