El text s’inicia amb la introducció de la primera veritat, mitjançant un cicle de preguntes i respostes en un mar de dubtes. On veiem com el dubte és retroalimentari, i per tant arribem a la conclusió que no podem pensar sense existir.
Seguidament Descartes en el text ens diu que percep coses pels sentits, i que imagina moltes coses, a vegades fins i tot sense voler. Però per aconseguir el coneixement vertader no ens podem basar en aquests conceptes, si no que hem d’usar l’enteniment de l’ànima.”Raó”`
Descartes en el text continua justificant la primera veritat vertadera mitjançant la idea del geni maligne, on segueix afirmant que per molt que pugui existir una realitat diferent, o que estiguem somiant, no es pot dubtar que existim, ja que pensem, imaginem i dubtem.
Finalment l’últim paràgraf del text és el més complicat de tots, Descartes ens explica unes inquietuds i ens motiva a afluixar la brida de la veritat.
Ens diu que no pot avetar de creure que les coses corporals que veu,”objectes, substancia” mitjançant els sentits, i que es formen al seu pensament, no las pugui conèixer de la mateixa manera que ell sap que ell mateix existeix.
Després de fer aquesta reflexió en fa una altre on afirma que troba estrany que conegui amb més claredat coses que troba confuses i allunyades de coses veritables i certes de la seva pròpia naturalesa.
Però ens afirma que: el seu esperit, actitud filosòfica”amor a la saviesa” no el pot contenir dins dels límits de la veritat, vol anar més enllà,i la única manera d’aconseguir-ho és donant-li carta blanca al pensament.
Pàgines 131-132 del llibre ATENA lectures de filosofia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada