dilluns, 27 de febrer del 2012

Comentari de text


És evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat capaç de demostrar que el curs de la naturalesa ha de continuar essent el mateix d’una manera uniforme i que el futur ha d’estar d’acord amb el passat. Allò que és possible no es pot demostrar mai que sigui fals: és possible que els curs de la naturalesa pugui canviar, ja que podem concebre aquest canvi. Encara aniré més lluny i afirmaré que Adam no podria tampoc demostrar mitjançant cap argument probable que el futur hagi d’estar d’acord amb el passat. Tots els arguments probables estan muntats sobre el supòsit que es dóna aquesta conformitat entre el futur i el passat; així, doncs, mai no podrem provar-la. Aquesta conformitat és una qüestió de fet, i si cal que sigui provada, no admetrà cap prova que no es basi en l’experiència. Però aquesta experiència, quan es basa en el passat, no pot ser cap prova de res per al futur, si no és que admetem el supòsit que hi ha una semblança entre ells —passat i futur. Aquest és, per tant, un punt que no pot admetre cap prova, en absolut, i que assegurem sense cap prova. (David Hume: Resum d’un llibre titulat “Tractat sobre la naturalesa humana”)


1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre
cinquanta i vuitanta paraules). [2 punts]

Les idees que hi apareixen relacionades son que per fer ciència és necessària la experiència. Hume diu que Adam, que va ser el primer home, no podia assegurar que el futur està relacionat amb el passat. D'aquí en podem treure la idea de que l'experiència és necessària pel coneixement. Llavors ens postula que no podem fer prediccions. Diu que només podríem assegurar coses del futur si suposéssim que hi ha semblances entre ells, però no podem assegurar res del passat perquè ja ha passat i no admet cap prova.

2. Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots o les expressions següents (entre
deu i vint paraules en cada cas): [2 punts]

a.) Aquesta conformitat és una qüestió de fet: la relació entre el passat i el futur és possible però no es pot assegurar.
b) experiència: és el coneixement que s'adquireix amb la pràctica.

3. Perquè diu Hume que: És evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat
capaç de demostrar que el curs de la naturalesa ha de continuar essent el mateix d’una manera
uniforme i que el futur ha d’estar d’acord amb el passat? Feu referència als aspectes del
pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el
text. [3 punts]

Hume diu això perquè Adam va ser el primer home, això implicava que no tenia experiència i com que l'única font de coneixement és la experiència no pot saber el curs de la naturalesa. Per exemple, el primer cop que Adam va veure aigua no va saber que allà es podia ofegar una persona. Hume rebutja la teoria que ens permet “predir” el futur. Diu que encara que veiem moltes vegades A i B successivament no podem dir que una va sempre darrere l'altre perquè el curs de la naturalesa pot canviar. Això també s'explica ja que no tenim impressions del futur i sense impressions no podem tenir idees i sense idees no podem conèixer. Al tenir només impressions del passat només podem suposar, no afirmar.
4. Compareu la teoria del coneixement que es desprèn d'aquest text de Hume amb la
teoria del coneixement d'algun altre filòsof. [2 punts]


La visió del coneixement de Hume és contraria a Descartes. Hume és un escèptic moderat i no creu que existeixi el coneixement vertader. En canvi Descartes pensa que tot coneixement s'inicia amb un dubte i que seguint el seu mètode de l'evidència, l'anàlisi, la síntesi i la enumeració podem arribar al coneixement vertader. També són contraris en l'ús dels sentits per conèixer. Hume és empirista i creu que els sentits son necessaris per captar una experiència per acabar transformant-la en una idea. En canvi Descartes, pensa que els sentits són enganyosos i no ens en podem fiar. Això ho explica mitjançant el principi de la cera. Diu que un tros de cera té una olor, una forma i un tacte que el distingeix. Quan escalfes aquest tros, canvia la olor, la forma i el tacte però segueix sent el mateix tros encara que no ho sembli. Per això diu que els sentits ens enganyen.

Sergi Parera

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada