És
evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat
capaç de demostrar que el curs de la naturalesa ha de continuar
essent el mateix d’una manera uniforme i que el futur ha d’estar
d’acord amb el passat. Allò que és possible no es pot demostrar
mai que sigui fals: és possible que els curs de la naturalesa pugui
canviar, ja que podem concebre aquest canvi. Encara aniré més lluny
i afirmaré que Adam no podria tampoc demostrar mitjançant cap
argument probable que el futur hagi d’estar d’acord amb el
passat. Tots els arguments probables estan muntats sobre el supòsit
que es dóna aquesta conformitat entre el futur i el passat; així,
doncs, mai no podrem provar-la. Aquesta
conformitat és una qüestió de fet,
i si cal que sigui provada, no admetrà cap prova que no es basi en
l’experiència.
Però aquesta experiència, quan es basa en el passat, no pot ser cap
prova de res per al futur, si no és que admetem el supòsit que hi
ha una semblança entre ells —passat i futur. Aquest és, per tant,
un punt que no pot admetre cap prova, en absolut, i que assegurem
sense cap prova. (David Hume: Resum d’un llibre titulat “Tractat
sobre la naturalesa humana”)
1.
Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen
relacionades (entre
cinquanta
i vuitanta paraules). [2 punts]
Les
idees que hi apareixen relacionades son que per fer ciència és
necessària la experiència. Hume diu que Adam, que va ser el primer
home, no podia assegurar que el futur està relacionat amb el passat.
D'aquí en podem treure la idea de que l'experiència és necessària
pel coneixement. Llavors ens postula que no podem fer prediccions.
Diu que només podríem assegurar coses del futur si suposéssim que
hi ha semblances entre ells, però no podem assegurar res del passat
perquè ja ha passat i no admet cap prova.
2.
Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots o les
expressions següents (entre
deu
i vint paraules en cada cas): [2 punts]
a.)
Aquesta conformitat és una qüestió de
fet: la relació entre el passat i
el futur és possible però no es pot assegurar.
b)
experiència: és
el coneixement que s'adquireix amb la pràctica.
3.
Perquè diu Hume que: És evident que
Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat
capaç
de demostrar que el curs de la naturalesa ha de continuar essent el
mateix d’una manera
uniforme
i que el futur ha d’estar d’acord amb el passat?
Feu referència als aspectes del
pensament
de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament
en el
text.
[3 punts]
Hume
diu això perquè Adam va ser el primer home, això implicava que no
tenia experiència i com que l'única font de coneixement és la
experiència no pot saber el curs de la naturalesa. Per exemple, el
primer cop que Adam va veure aigua no va saber que allà es podia
ofegar una persona. Hume rebutja la teoria que ens permet “predir”
el futur. Diu que encara que veiem moltes vegades A i B
successivament no podem dir que una va sempre darrere l'altre perquè
el curs de la naturalesa pot canviar. Això també s'explica ja que
no tenim impressions del futur i sense impressions no podem tenir
idees i sense idees no podem conèixer. Al tenir només impressions
del passat només podem suposar, no afirmar.
4.
Compareu la teoria del coneixement que es desprèn d'aquest text de
Hume amb la
teoria
del coneixement d'algun altre filòsof. [2 punts]
La
visió del coneixement de Hume és contraria a Descartes. Hume és un
escèptic moderat i no creu que existeixi el coneixement vertader. En
canvi Descartes pensa que tot coneixement s'inicia amb un dubte i que
seguint el seu mètode de l'evidència, l'anàlisi, la síntesi i la
enumeració podem arribar al coneixement vertader. També són
contraris en l'ús dels sentits per conèixer. Hume és empirista i
creu que els sentits son necessaris per captar una experiència per
acabar transformant-la en una idea. En canvi Descartes, pensa que els
sentits són enganyosos i no ens en podem fiar. Això ho explica
mitjançant el principi de la cera. Diu que un tros de cera té una
olor, una forma i un tacte que el distingeix. Quan escalfes aquest
tros, canvia la olor, la forma i el tacte però segueix sent el
mateix tros encara que no ho sembli. Per això diu que els sentits
ens enganyen.
Sergi
Parera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada