Comentari de Hume

És evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat capaç de demostrar que el curs de la naturalesa ha de continuar essent el mateix d’una manera uniforme i que el futur ha d’estar d’acord amb el passat. Allò que és possible no es pot demostrar mai que sigui fals: és possible que els curs de la naturalesa pugui canviar, ja que podem concebre aquest canvi. Encara aniré més lluny i afirmaré que Adam no podria tampoc demostrar mitjançant cap argument probable que el futur hagi d’estar d’acord amb el passat. Tots els arguments probables estan muntats sobre el supòsit que es dóna aquesta conformitat entre el futur i el passat; així, doncs, mai no podrem provar-la. Aquesta conformitat és una qüestió de fet, i si cal que sigui provada, no admetrà cap prova que no es basi en l’experiència. Però aquesta experiència, quan es basa en el passat, no pot ser cap prova de res per al futur, si no és que admetem el supòsit que hi ha una semblança entre ells —passat i futur. Aquest és, per tant, un punt que no pot admetre cap prova, en absolut, i que assegurem sense cap prova. (David Hume: Resum d’un llibre titulat “Tractat sobre la naturalesa humana”)

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre cinquanta i vuitanta paraules). [2 punts]

El text ens prasenta la filosofia de Hume mitjançat un símil amb el coneixement de la figura Cristiana de Adam, el primer home.

Mitjançant aquesta figura, Hume ens diu que no es pot fer ciència si no és fruit de l’experiència. I per aquest motiu Adam que no té experiència ja que és el primer home, no pot afirmar que el futur serà el passat. Tot coneixement és degut a una experiència, però com tota experiència és fruit del passat, no pot ser cap prova de res del futur, per tant aquí observem el clar escepticisme de Hume.

3. Perquè diu Hume que: És evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat capaç de demostrar que el curs de la naturalesa ha de continuar essent el mateix d’una manera uniforme i que el futur ha d’estar d’acord amb el passat? Feu referència als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts]

Hume diu això que Adam mai podria demostrar que el futur guarda relació amb el passat, perquè no hi ha cap relació existent entre el passat i el futur. Ja que una experiència quan es base en el passat, no guarda cap relació amb el futur. Aqui observem el fenomenisme de Hume on no és possible coneixe la veritat, ja que tot el que percevem pels sentits és una percepció del món, però no te perquè ser el món vertader

Comentari de text

És evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat capaç de demostrar que el curs de la naturalesa ha de continuar essent el mateix d’una manera uniforme i que el futur ha d’estar d’acord amb el passat. Allò que és possible no es pot demostrar mai que sigui fals: és possible que els curs de la naturalesa pugui canviar, ja que podem concebre aquest canvi. Encara aniré més lluny i afirmaré que Adam no podria tampoc demostrar mitjançant cap argument probable que el futur hagi d’estar d’acord amb el passat. Tots els arguments probables estan muntats sobre el supòsit que es dóna aquesta conformitat entre el futur i el passat; així, doncs, mai no podrem provar-la. Aquesta conformitat és una qüestió de fet, i si cal que sigui provada, no admetrà cap prova que no es basi en l’experiència. Però aquesta experiència, quan es basa en el passat, no pot ser cap prova de res per al futur, si no és que admetem el supòsit que hi ha una semblança entre ells —passat i futur. Aquest és, per tant, un punt que no pot admetre cap prova, en absolut, i que assegurem sense cap prova. (David Hume: Resum d’un llibre titulat “Tractat sobre la naturalesa humana”)

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre cinquanta i vuitanta paraules). [2 punts]

Les idees que apareixen en el text ens reflecteix que per fer ciència es necessita experiència però aquesta experiencia a menys que no tingui una relació amb les evidències del passat i es pugui relacionar amb el present i el futur per dir si és veritat o fals no podrem anomenar que es un enunciat científic.

2. Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots o les expressions següents (entre deu i vint paraules en cada cas): [2 punts]

a.) Aquesta conformitat és una qüestió de fet: la relació entre el passat i el present s'ha de poder demostrar amb força.

b) experiència: s'adquireix amb la vida i la pràctica

3. Perquè diu Hume que: És evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat capaç de demostrar que el curs de la naturalesa ha de continuar essent el mateix d’una manera uniforme i que el futur ha d’estar d’acord amb el passat? Feu referència als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts]

Adam és considerat el primer èsser humà existent, al ser el primer no tenia experiència del passat i per aixó no pot fer ciència ja que necessita temps per demostrar fets. Pero tot i que hi hagin fets que es repeteixin periòdicament no vol dir que sigui veritat que per exemple el sol sortirà cada matí ja que potser no ho fa.

4. Compareu la teoria del coneixement que es desprèn d'aquest text de Hume amb la teoria del coneixement d'algun altre filòsof. [2 punts]

Descartes és un esceptic moderat, no creu que existeixi el coneixement vertader. Plató per contra creu que e pot arrivar al coneixement a partir de la dialèctica, pots arrivar a sortir de la cova per tal d'arrivar al món de les idees on podras trobar les idees en si mateixes, la seva essencia.

Comentari de text

És evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat capaç de demostrar que el curs de la naturalesa ha de continuar essent el mateix d’una manera uniforme i que el futur ha d’estar d’acord amb el passat. Allò que és possible no es pot demostrar mai que sigui fals: és possible que els curs de la naturalesa pugui canviar, ja que podem concebre aquest canvi. Encara aniré més lluny i afirmaré que Adam no podria tampoc demostrar mitjançant cap argument probable que el futur hagi d’estar d’acord amb el passat. Tots els arguments probables estan muntats sobre el supòsit que es dóna aquesta conformitat entre el futur i el passat; així, doncs, mai no podrem provar-la. Aquesta conformitat és una qüestió de fet, i si cal que sigui provada, no admetrà cap prova que no es basi en l’experiència. Però aquesta experiència, quan es basa en el passat, no pot ser cap prova de res per al futur, si no és que admetem el supòsit que hi ha una semblança entre ells —passat i futur. Aquest és, per tant, un punt que no pot admetre cap prova, en absolut, i que assegurem sense cap prova. (David Hume: Resum d’un llibre titulat “Tractat sobre la naturalesa humana”)

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre

cinquanta i vuitanta paraules). [2 punts]

Les idees que hi apareixen relacionades son que per fer ciència és necessària la experiència. Hume diu que Adam, que va ser el primer home, no podia assegurar que el futur està relacionat amb el passat. D'aquí en podem treure la idea de que l'experiència és necessària pel coneixement. Llavors ens postula que no podem fer prediccions. Diu que només podríem assegurar coses del futur si suposéssim que hi ha semblances entre ells, però no podem assegurar res del passat perquè ja ha passat i no admet cap prova.

2. Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots o les expressions següents (entre

deu i vint paraules en cada cas): [2 punts]

a.) Aquesta conformitat és una qüestió de fet: la relació entre el passat i el futur és possible però no es pot assegurar.

b) experiència: és el coneixement que s'adquireix amb la pràctica.

3. Perquè diu Hume que: És evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat

capaç de demostrar que el curs de la naturalesa ha de continuar essent el mateix d’una manera

uniforme i que el futur ha d’estar d’acord amb el passat? Feu referència als aspectes del

pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el

text. [3 punts]

Hume diu això perquè Adam va ser el primer home, això implicava que no tenia experiència i com que l'única font de coneixement és la experiència no pot saber el curs de la naturalesa. Per exemple, el primer cop que Adam va veure aigua no va saber que allà es podia ofegar una persona. Hume rebutja la teoria que ens permet “predir” el futur. Diu que encara que veiem moltes vegades A i B successivament no podem dir que una va sempre darrere l'altre perquè el curs de la naturalesa pot canviar. Això també s'explica ja que no tenim impressions del futur i sense impressions no podem tenir idees i sense idees no podem conèixer. Al tenir només impressions del passat només podem suposar, no afirmar.

4. Compareu la teoria del coneixement que es desprèn d'aquest text de Hume amb la

teoria del coneixement d'algun altre filòsof. [2 punts]

La visió del coneixement de Hume és contraria a Descartes. Hume és un escèptic moderat i no creu que existeixi el coneixement vertader. En canvi Descartes pensa que tot coneixement s'inicia amb un dubte i que seguint el seu mètode de l'evidència, l'anàlisi, la síntesi i la enumeració podem arribar al coneixement vertader. També són contraris en l'ús dels sentits per conèixer. Hume és empirista i creu que els sentits son necessaris per captar una experiència per acabar transformant-la en una idea. En canvi Descartes, pensa que els sentits són enganyosos i no ens en podem fiar. Això ho explica mitjançant el principi de la cera. Diu que un tros de cera té una olor, una forma i un tacte que el distingeix. Quan escalfes aquest tros, canvia la olor, la forma i el tacte però segueix sent el mateix tros encara que no ho sembli. Per això diu que els sentits ens enganyen.

Sergi Parera

Opinió sobre la moral de Descartes

Jo opino que Descartes fa una bona classificació de la moral en diferents màximes.
Separa les costums i lleis per una banda, és a dir, les coses autòctones d'una zona.
Per una altre banda, les coses individuals, que són la segona i la tercera màxima. A la segona parla de ser constants i perseverar davant els nostre objectius i en la tercera exposa que hem d'intentar sempre vèncer-nos a nosaltres mateixos i ser capaços de controlar els nostres desitjos, que vol dir que nosaltres ens hem d'adaptar al món i no el món a nosaltres.
Són unes idees molt clares i d'una visió moderna.

Noticia que exemplifica les idees morals de Descartes

http://www.laverdad.es/murcia/20110706/deportes/mas-deportes/david-meca-201107061215.html

En aquesta noticia, hi vaig reflectida la 2n Màxima de descartes, on es mostra la constancia de la travacia de Devid Meca, preservant el seu objectiu fins el final, deixant de banda les indecisions o remordiments.

Descartes

Punts forts

-La segona màxima que ens diu de ser constants en les nostres accionsi perseverar en els nostres objectius finals, deixant de banda les indecisions o remordiments. Jo crec que si tots lluitessim per el que volem sense tenir dubtes ni remordiments podriem treure el millor de nosaltres mateixos.

Pero aquest punt també m'obre a pensar que sense remordiments seriem una societat molt egocèntrica ja que cadascú aniria a per la seva sense pensar en els demés.

-No esperar a que el món s'adapti a tú sinó que tú t'has d'esforçar per tal de sobreviure.

-La conclusió que arriva Descartes que hem de cultivar la raó per sobre de tot i aprendre constantment.

Punts dèbils

-Conservar els costums i les creences, jo crec que limiten el teu raonament ja que et preestableixen coses que potser no són certes i tu les has d'acceptar si no vols morir.

-Segueix els desitjos per poder-se superar a un mateix.