René Descartes

- Pare de la filosofia moderna i iniciador del racionalisme neix el 1596 a Descartes i mor a Estocol al 1650.

- Cada cop es va allunyant més i més d'Itàlia per por de les represalies que podria rebre per les seves idees com Galileu. Al final acava vivint a Estocolm.

- Amb la seva mort es comença a difundir les seves idees, sobretot la teoria de la unió entre la ment i el cos.

- Allò que pot la raó humana en les matemàtiques ho pot la raó en qualsevol altre àmbit del coneixement humà.

El Discurs del mètode (1637)

-Resum del itinerari mental i esposició del nou mètode per . Es divideix en sis parts pero les dues últimes no van ser publicades per por a les represàlies. Està escrit per ampliar el cercle filosòfic a tots.

- En la primera part: encarrila la raó pels desitjats camins del rigor i d'una bona metodologia. La necessitat d'autoreflexió.

- Segona part: es tracta de donar a les ciències una base ferma i unes bases indiscutibles per a qualsevol ment racional. El dubte metòdic racional porta a Descartes al descobriment d'un fonament sòlid del coneixement.

1) Regla de l'evidència: criteri de claredat i distinció de les seves idees.

2) Regla de l'anàlisi: dividir en parts el que examines per resoldre-ho molt més facilment.

3) Regla de la síntesi: ordenar els pensament de més fàcils a més complicats.

4) Regla de l'enumeració: fer recomptes tan complets i generals que n'estiguis segur de no ometre res.

-Tercera part: objectiu d'obtenir el privilegi per a la impressió i tranquil·litzar els censors. Es troben les idees bàsiques de l'aportació cartesiana en el domini de l'ètica.

- Quarta part: ergo existeixo>. La primera veritat segura és també la prova de l'existència de la substància pensant finita.

- Descartes defensa a Déu perque és la garantia que assegura que les idees evidents poden arrivar a ser idees objectivament vertaderes.

Meditacions metafísiques (1641)

- Va dirigit als entesos, en aquesta obra no buscava els aplaudiments ni la fama popular.

- Meditació primera inicia justament la temàtica del dubte. Vol destruir totes les seves antigues opinions.

-Meditació segona admet la possibilitat de dubtar fins que sàpiga que no hi ha res de cert al món. A tal punt que dubta de la seva existència però pensa" Si dubto, penso; si penso, existeixo".

-Meditació tercera, posa com a regla general " les coses que concebem molt clarament i molt distintament són totes vertaderes"

-Meditació quinta demostra que Déu existeix i que aquest Déu no és enganyador ni maligne.