Comentari de text

El text s’inicia amb la introducció de la primera veritat, mitjançant un cicle de preguntes i respostes en un mar de dubtes. On veiem com el dubte és retroalimentari, i per tant arribem a la conclusió que no podem pensar sense existir.
Seguidament Descartes en el text ens diu que percep coses pels sentits, i que imagina moltes coses, a vegades fins i tot sense voler. Però per aconseguir el coneixement vertader no ens podem basar en aquests conceptes, si no que hem d’usar l’enteniment de l’ànima.”Raó”`
Descartes en el text continua justificant la primera veritat vertadera mitjançant la idea del geni maligne, on segueix afirmant que per molt que pugui existir una realitat diferent, o que estiguem somiant, no es pot dubtar que existim, ja que pensem, imaginem i dubtem.
Finalment l’últim paràgraf del text és el més complicat de tots, Descartes ens explica unes inquietuds i ens motiva a afluixar la brida de la veritat.
Ens diu que no pot avetar de creure que les coses corporals que veu,”objectes, substancia” mitjançant els sentits, i que es formen al seu pensament, no las pugui conèixer de la mateixa manera que ell sap que ell mateix existeix.
Després de fer aquesta reflexió en fa una altre on afirma que troba estrany que conegui amb més claredat coses que troba confuses i allunyades de coses veritables i certes de la seva pròpia naturalesa.
Però ens afirma que: el seu esperit, actitud filosòfica”amor a la saviesa” no el pot contenir dins dels límits de la veritat, vol anar més enllà,i la única manera d’aconseguir-ho és donant-li carta blanca al pensament.

Pàgines 131-132 del llibre ATENA lectures de filosofia

Metge cartesià: tens un pacient que aquest matí s'ha despertat amb la pell blava i sense cabell.

Evidència: el metge a partir de l’observació al pacient fa unes deduccions de què li pot passar: és pintura blava, li està fent una broma, s’està convertint en un pitufo... intueix que pot tenir però no està segur, ara dubta.

Anàlisi: ara el metge haurà de dividir el problema en diferents parts més simples per anar avançant mica en mica:

- Fa una revisió a la pell
- Li comprova el funcionament del cor
- Mira símptomes que puguin estar relacionats amb el que li passa
- Comprova si la calvície és natural per genètica o és provocada per la malaltia
- Mira al seu historial per conèixer els seus antecedents.

Síntesi: ara a partir de solucionar els conceptes més bàsics del problema, anem reconstituint aquestes petites parts per arribar a entendre i solucionar l’important, en aquest cas, descobrir quina és la rara malaltia que està sofrint el pacient.

El metge abans d’assegurar-li al pacient la malaltia, hauria de fer una comprovació rigorosa de tots els passos que ha fet per arribar fins a la conclusió, comprovar que no hi hagi cap error i un cop fet això si la solució pot ser real, vol dir que hem arribat a la veritat del problema.

Mecànic cartesià: Et porten un cotxe perquè no funciona.

Primer de tot s'ha de comprovar què és el que no funciona. Pot ser el contacte del cotxe, la bateria, el motor, ...

Per tant, dividim el problema general (no funciona) en altres més simples: el contacte està espatllat, el motor està espatllat o pot ser la bateria. És a dir, creem hipòtesis.

Enumerem els problemes de més simple a més complex. Primer comprovarem el contacte ja que és el més simple. Si se soluciona ja està. Si no, seguirem amb la bateria en que només s'haurà de canviar per comprovar-ho. Si el mecànic no seguís aquest ordre podria donar-se el cas que canviés el motor que és molt més complex i car i que al final tampoc funcionés. En canvi, al comprovar la bateria pot estalviar-se molt de temps.

Si hem plantejat bé les hipòtesis, seguint aquest mètode hauriem de ser capaços de solucionar el problema.

Detectiu cartesià: Trobes morta la veïna del costat de casa teva.

Evidència: La dona està morta perque no té pols, no respira i està tot ple de sang seva. Pot ser que algú la hagi matat o que s'hagi suicidat. Observem si hi ha alguna arma del crim o algun signe de violència que ens pugui confirmar que algú la a matat.

Anàlisi: Dividim la mort en possibles situacions.

-La dona tenia algun problema social amb algú?

-Tenia alguna mena de depressió?

-Ha pogut ser un accident?

-Com a mort? I amb què a mort?

Síntesi: Amb tota la informació recollida pel detectiu i la policia, que han preguntat als veïns, familiars i coneguts sobre la dona per veure si estava en algun problema o alguna situació que no fos normal.

Enumeració: Comprovem que tota la informació recaptada es correcta i si la deducció que hem dut a terme podria ser real.

RENE DESCARTES

VIDA

- Neix el 1596 a Descartes i mor el 1650 a Estocolm

- Rene descartes és el mes important dels filòsofs francesos, és el pare de la filosofia moderna i iniciador del racionalisme.

- El seu pare era conseller del rei de Gran Bretanya i la seva mare va morir quan ell tenia 1 any i per això va estar vivint amb la seva avia.

- Va entrar a la Fleche (escola d’alt nivell).

- La seva primera obra és: Discurs del Mètode (1637).

- El motiu pel qual es va allunyant de Itàlia es per por als atacs que podia rebre a causa de les seves idees com Galileu.

- La difusió de les idees de Descartes és important a partir de la seva mort.

EL DISCURS DEL MÈTODE

- En aquesta obra reflexa un interès per les matemàtiques, la ciència, el llatí i les arts mecàniques.

- El llibre té sis parts però les dos últimes no van ser publicades per por a les represàlies que podien causar.

o La primera part parlava sobre la necessitat d’una autorreflexió a partir del raonament.

o La segona part parla del seu mètode que consta en donar a les ciencies un fonament ferm, unes bases indiscutibles per a qualsevol ment racional. Aquestes bases són:

§ Regla de l’evidència: “no acceptar mai cap cosa com a vertadera sense conèixer evidentment que ho fos; és a dir, evitar acuradament la precipitació i la prevenció.”

§ Regla de l’anàlisi: “dividir cadascuna de les dificultats que examinés en tantes parts com fos possible i com calgués per resoldre-la millor”

§ Regla de la síntesi: “conduir per ordre els meus pensaments, començant pels objectes més simples i més fàcils de conèixer per ascendir poc a poc, gradualment, fins al coneixement dels més complexos”

§ Regla de l’enumeració: “fer arreu recomptes tan complets i revisions tan generals que arribés a estar segur de no ometre res”.

o A la tercera part és on es troben les idees bàsiques de l’aportació cartesiana en el domini de l’ètica.

o La quarta part és la més important i coneguda, la trobada amb la certesa absoluta, amb la primera afirmació indudablement vertadera.

MEDITACIONS METAFÍSIQUES:

- És la obra més important i actual de Descartes.

- El que fa Descartes en aquest llibre és meditar posant en pràctica el seu mètode:

o La meditació primera inicia la temàtica del dubte. El seu dubte és radical i metodològic. Vol destruir totes les seves antigues opinions.

o En la meditació segona admet la possibilitat de dubtar fins que sàpiga de cert que no hi ha res de cert al món. En la Meditació Descartes només diu: “Jo sóc, jo existeixo”, perquè ho penso. Si dubto, penso; si penso, existeixo. El dubte entranya una certesa; només aprofundint en el dubte es pot arribar a una certesa. El primer principi de la filosofia que cercava

o En la meditació tercera el tema central és el criteri de certesa.

o En la meditació quinta Descartes creu que ha de demostrar que Déu existeix i que aquest Déu no és enganyador ni maligne.

Descartes

- Vida:


· Neix a La Haye en Touraine el 1596.
· Pare de la filosofia moderna i iniciador el racionalisme.
· El 1607 ingressa al col·legi dels jesuïtes de la Flèche.
· A causa de la seva salut malaltissa va passar llargues estones al llit, on llegeix, treballa i medita.
· El 1629 s'instal·la a Holanda per posar en pràctica els coneixements sobre la filosofia i buscar la tranquil·litat.
· Pren interès per la “nova ciència” de Galileu però abandona les seus estudis sobre la física arran de la condemna de la Inquisició a Galileu.
· L'any 1637 publica “El discurs del mètode” on en destaca l'ensenyament de les matemàtiques.
· El 1641 publica “El discurs del mètode”. El va escriure en llatí per assegurar-se que només estava dirigit a les minories.


- El discurs del mètode

· Es divideix en sis parts però les dues últimes no van ser publicades per por a les represàlies.
· Comença afirmant que el sentit comú és la cosa més ben repartida del món.
· Descriu de manera autobiogràfica com ha fet un bon ús de la raó.
· El seu objectiu és la recerca de la veritat.
· En aquest llibre hi proposa quatre regles principals:
· Regla de l'evidència: evitar la precipitació.
· Regla de l'anàlisi: dividir les dificultats en parts per solucionar-les.
· Regla de la síntesi: ordenar les idees de més simples a me´s complexes.
· Regla de l'enumeració: fer recomptes per no ometre res.
· En la quarta part, al definir la veritat del “cogito” afirma que Déu existeix ja que no podria haver-hi perfecció sense existir.

- Meditacions metafísiques

· Va dirigit a les minories i per això l'escriu en llatí.
· Ho posat tot en dubta. La única cosa que sap del cert és que dubta.
· En la “Meditació segona” admet la possibilitat de dubtar fins que sàpiga del cert que no hi ha res de cert al món.
· En la “Meditació quinta” reafirma que Déu existeix i és bo.

René Descartes

René Descartes

- Pare de la filosofia moderna i iniciador del racionalisme neix el 1596 a Descartes i mor a Estocol al 1650.

- Cada cop es va allunyant més i més d'Itàlia per por de les represalies que podria rebre per les seves idees com Galileu. Al final acava vivint a Estocolm.

- Amb la seva mort es comença a difundir les seves idees, sobretot la teoria de la unió entre la ment i el cos.

- Allò que pot la raó humana en les matemàtiques ho pot la raó en qualsevol altre àmbit del coneixement humà.

El Discurs del mètode (1637)

-Resum del itinerari mental i esposició del nou mètode per . Es divideix en sis parts pero les dues últimes no van ser publicades per por a les represàlies. Està escrit per ampliar el cercle filosòfic a tots.

- En la primera part: encarrila la raó pels desitjats camins del rigor i d'una bona metodologia. La necessitat d'autoreflexió.

- Segona part: es tracta de donar a les ciències una base ferma i unes bases indiscutibles per a qualsevol ment racional. El dubte metòdic racional porta a Descartes al descobriment d'un fonament sòlid del coneixement.

1) Regla de l'evidència: criteri de claredat i distinció de les seves idees.

2) Regla de l'anàlisi: dividir en parts el que examines per resoldre-ho molt més facilment.

3) Regla de la síntesi: ordenar els pensament de més fàcils a més complicats.

4) Regla de l'enumeració: fer recomptes tan complets i generals que n'estiguis segur de no ometre res.

-Tercera part: objectiu d'obtenir el privilegi per a la impressió i tranquil·litzar els censors. Es troben les idees bàsiques de l'aportació cartesiana en el domini de l'ètica.

- Quarta part: ergo existeixo>. La primera veritat segura és també la prova de l'existència de la substància pensant finita.

- Descartes defensa a Déu perque és la garantia que assegura que les idees evidents poden arrivar a ser idees objectivament vertaderes.

Meditacions metafísiques (1641)

- Va dirigit als entesos, en aquesta obra no buscava els aplaudiments ni la fama popular.

- Meditació primera inicia justament la temàtica del dubte. Vol destruir totes les seves antigues opinions.

-Meditació segona admet la possibilitat de dubtar fins que sàpiga que no hi ha res de cert al món. A tal punt que dubta de la seva existència però pensa" Si dubto, penso; si penso, existeixo".

-Meditació tercera, posa com a regla general " les coses que concebem molt clarament i molt distintament són totes vertaderes"

-Meditació quinta demostra que Déu existeix i que aquest Déu no és enganyador ni maligne.