En quants períodes se sol dividir l'etapa de la filosofia grega? Quins són?
Hi han cinc períodes:
-El període físic o presocràtic. El primer problema filosòfic és el de l'Arkhé que és l'estructura fisico-material de l'univers. Apareix la segona escola filosòfica important: els Pitagòrics de la Magna Grècia que plantegen la qüestió de les matemàtiques.
- El període humanístic. Màxima esplendor de la cultura grega. Anys centrats del segle V a.C. Hi ha dos grups importants: els Sofistes que són mestres ambulants que van de ciutat en ciutat. Sòcrates que és condemnat a mort sent acusat de no creure ens els déus de les ciutats.Mai no va escriure res, es limitaava a conversar amb els homes de la ciutat per portar-los a fer el bé a través de comentaris irònics.
- El període central o ontològic. Període mes important de la filosofia grega. S. IV a.C. És el moment en què s'inicia la crisi de la polis. Es caracteritza per un esforç de clarificavió dde la metafísica. La pregunta central d'aquest període és: Què és l'ésser?
-El període ètic. Segle III a.C. Període de crisis social i anarquia política. Hi ha tres escoles filosòfiques: els Estoics, els Epicuris i els Cínics.
-El període religiós o romà: Segle II a.C. - S. II-III d.C. És l'època on la filosofia entra en decadència i es comencen a formar sectes basades en cultes egipcis i babilònics. És bàsicament el període que abarca la extenció romana per Europa i Àsia menor.
A quina etapa de la filosofia grega pertanyen els estoics? I els neoplatònics?
Els estoics pertanyen al període ètic i els neoplatònics pertanyen al període religiós o romà.
Escriu en 3 línies en que consisteix el "pas del mite al logos". Per què es tan difícil passar?
Consisteix en el pas d'explicar a partir de la fe, les creences i la imaginació fets que no s'en tenen prou coneixement a obrir els ulls davant de la realitat intentant entendre aquest fets a partir de l'observació i
el raonament. És molt difícil perquè passar d'una lògica intuïtiva pròpia del pensament humà a explicar-ho d'una forma racional que acostuma a xocar contra les creences que sempre hem acceptat es difícil.
Com es poden classificar els mites?
Es poden classificar en:
- Cosmogònics: quan es refereixen a la creació de l'univers i del món.
- Teogònics: quan es refereixen a l'origen de Déu.
- Antropogònics: quan es refereixen a la creació de l'home.
-Etiològics: quan intenten explicar l'origen del perquè de determinades institucions escatolòciques: quan fan referència a la vida del més enllà, imaginen la fi del món...
- Morals: quan narren la lluita entre el bé i el mal.
Quina és la intenció i el valor dels mites?
És l'intent de recollir una situació arquetípica a través d'una acció o d'una història. Dóna lliçons de comportament social i moral.
Quins són els déus més rellevants en la mitologia grega? Per què?
Apol·lo perquè és el déu dels ciutadans i representa l'autocontrol i moderació.
Dionís representa la festa, el desordre, el joc...
Són rellevants perquè es complementen entre ells, i els grecs sempre buscàven l'equilibri.
En què consisteix el “problema de l'Aletheia”?
El problema de l'Aletheia, o veritat, consisteix en què està oculta a simple vista i s'ha d'investigar per trobar-la. S'ha de desvelar la veritat, per això és un problema. Antigament creien que els únics capaços de desvelar-la eren els déus però amb el pas del mite al logos ens vam adonar que nosaltres, els humans també som capaços de destapar el que estava ocult.
Quins són els factors que van fer possible el pas del mite al logos?
Un dels factors és l'anàlisi i la crítica del mite. El mite grec és l'aparició d'un nou tipus de pensament anomenat logos (raó/paraula) que lluita contra el mite per explicar les coses racionalment.
El pas del mite el logos es va produir a Grècia però hi ha factors que ajuden, per exemple:
Econòmicament Grècia necessita comerciar amb la resta del Mediterrani i aquest intercanvi de menjar i matèries primeres es transforma amb una manera d'intercanviar coneixement i discutir diverses maneres d'entendre el món.
Sociològicament a Grècia les ciutats són independents (ciutat-estat) i per tant els ciutadans estan a prop del poder polític i coneixen als governants i poden discutir a l'Àgora. Això fa aparèixer una gran consciència individual.
Religiosament no hi ha cap casta sacerdotal que impedeixi el debat sobre els mites, per tant es poden posar en dubte i discutir la seva validesa.
Referent a l'educació, els grecs estan obligats en participar en la política en els ciutats i això fa que els grecs estiguin educats per la discussió, per tant, això els obliga a tenir un tipus de pensament no dogmàtic.
Importen la geometria i la física egípcies i això els fa tenir una concepció de l'espai i agafar un ordre. Aquest ordre el transmeten als astres i d'aquestes manera poden explicar l'ordre amb fórmules matemàtiques i geomètriques.
Quina diferència hi ha entre el plantejament filosòfic de Tales i el
de Pitàgores?
La principal diferència és que Thales ens presenta que l'Arkhé és aigua ja que l'aigua és essencial per tothom. Fins i tot “els Déus i les coses divines naixeren de l'aigua” va dir ell. Ens explica que el món té una forma objectiva i esta constituït per diferents formes d'aigua. Mentres que Pitàgores ens presenta l'Arkhé com un nombre i a l'univers com una equàció molt complexa. Amb aquesta expocició del nou Arkhé es passa d'un Arkhé físic a un Arkhé més teòric, abstracte, i intel·lectual. Pitàgores es centra més en la demostració matemàtica de l'Arkhé i Thales en la demostració empírica d'aquest.
En què consisteix la contradicció entre Parmènides i Heràclit?
La contradicció entre Parmènides i Heràclit tracta sobre el tema del moviment, aquests dos filòsofs eren coetanis i varen fer dues teories sobre el mateix tema però amb concepcions completament diferents, oposades.
Heràclit deia que res és definitiu, que tot està sempre en procés de construcció. Una teoria que requeria una subjectivisme per entendre-la.
Parmènides, en canvi, deia que el canvi era lògicament contradictori, deia que l'ésser és etern, no pot canviar, mentres que per Heràclit tot està en continu canvi. També per Parmènides els oposats són inconcebibles, mentres que Heràclit diu que és possible la conciliació dels oposats.
Quines de les teories dels presocràtics creieu que són més actuals?
Una teoria presocràtica amb un debat actual, podria ser la que estableix Heràclit, afirmant que tot està sempre en procés de construcció, tot són processos metafísics, més tard aquesta teoria va ser corroborada amb el símil del foc ja que les coses estan sempre en constant canvi, transformació i moviment.
En una de les seves teories Parmènides planteja que el canvi és contradictori perquè canviar és passar de ser a no ser.
La teoria que podria generar més debat actualment seria una teoria dels atomistes ja que actualment encara no hem resolt aquest problema. Diuen que els àtoms donen origen a l'univers agrupant-se i disgregant-se en el buit. Aquesta hipòtesi es va recuperar en el segle XIX quan es va elaborar la teoria atòmica.
