DIÀLEG SOBRE LA LLIBERTAT

Leònides: Estimats amics filòsofs, ens hem reunit avui aquí per brindar per la llibertat!

Sòcrates: Però abans de brindar apreciat Leònides, fem-nos una pregunta: ser lliure és tenir llibertat?

Leònides: Evidentment, per tots els oceans governats per Poseidó que tenir llibertat és ser lliure!

Agamenon: Estic d'acord! És que no pots caminar o menjar el que vulguis. No és cert que estem lliurement aquí.

Anaximandre: Amic Agamenon, el que dius és cert, un esclau no és lliure, no pot menjar ni caminar el que i per on vulgui.

Sòcrates: Però no és veritat que un esclau té algunes llibertats?

Anaximandre: És evident que les té.

Sòcrates: Llavors podem dir que un esclau és mitjanament lliure?

Leònides: Llavors Sòcrates hi han graus de llibertat?

Agamenon: Ara que hi paro a pensar, això de la llibertat és més complex del que em pensava.

Sòcrates: Ara us explicaré una historieta:

Llibertat vol dir moltes coses. Per exemple, si un no està pres es diu que està en llibertat. Però el meu pare està pres i no obstant està en Libertad, perquè així és com es diu la presó on està des de fa molts anys. El meu pare és un pres, però no perquè hagi matat o robat o arribat tard a l'escola. Dicen que el papa està en llibertat, és a dir pres, per defensar les seves idees.

Anaximandre: Per Zeus! Només sé que no sé res!

Leònides: No en tinc ni idea!

Agamenon: Jo tampoc, estic confós!

Sòcrates: Companys, calma. Ara tots junts podem començar a descobrir el que és certament la llibertats

Agamenon: Jo definiria llibertat com un concepte...

Anaximandre: ...Abstracte?

Agamenon: Exactament, abstracte, que ens iguala a tots al mateix nivell.

Leònides: Jo no ho crec, llibertat és un sentiment individual que cada individu experimenta al optar a tenir un gran ventall de possibilitats a escollir.

Sòcrates: I si no tems possibilitats d'escollir no ets lliure?

Anaximandre: Seguint el fil d'Agamenon i de Leònides, la llibertat és un ... és el concepte abstracte reflectit en un sentiment que ens permet idear possibilitats, opcions d'allà on aparentment no n'hi ha.

Leònides: Sempre quan ens veiem reprimits per la repressió, gràcies a la llibertat podem idear noves alternatives.

Sòcrates: Anem a comprovar si un esclau és lliure.

Leònides: Anaximandre! Porta el teu esclau!

Esclau: Salutacions.

Sòcrates: Esclau, ara posarem a prova la teva llibertat.

Esclau: D'acord.

Sòcrates: Anem a veure... esclau, què prefereixes menjar-te un préssec amb el seu bon gust, o la poma, tan sana com és?

Esclau: Evidentment Sòcrates que prefereixo menjar-me el préssec.

Agamenon: L'esclau ha escollit!

Sòcrates: Esclau!

Esclau: Si?

Sòcrates: Tens la llibertat d'escollir?

Esclau: Si amo, sóc lliure d'escollir!

Sòcrates: Jo també tinc la llibertat d'escollir, i puc escollir no donar-te el préssec i donar-te la poma. Ara segueixes sent lliure?

Esclau: Em pensava que era lliure d'escollir, però veig que no.

Sòcrates: Anaximandre ara intenta fer una definició de llibertat.

Anaximandre: La llibertat deu ser quelcom que no tenen els esclaus.

Agamenon: M'agrada la definició.

Sòcrates: Esclau, tu abans de ser esclau eres lliure? O vas néixer esclau?

Esclau: Jo era lliure, fins que van invadir el meu poble i van matar a tothom menys als joves per fer-los esclaus.

Leònides: Per tant la llibertat està determinada pels humans, tenen el poder de reprimir i atorgar llibertats.

Sòcrates: Esclau, creus que podries tornar a ser lliure?

Esclau: Vosaltres sou lliures de fer-me lliure.

Sòcrates: Ara esclau com definiries llibertat?

Esclau:

Sòcrates: Llavors, podríem dir que la llibertat acaba quan comença la lliberta d'un altre.

Plató.

1- Vivim en una caverna?

Sí, la humanitat són els presoners i el món material la caverna. El món de les idees és l'exterior de la caverna. Els humans estem atrapats en els nostres sentits, el que veiem, el que olorem, el que toquem i no ens parem a pensar en la perfecció de les idees.

2- És millor viure dins la caverna o fora?

Si no ets un filòsof, no sabràs que vius a dins de la caverna perquè no comprens les idees. En canvi si ets filòsof intentaràs guiar a la resta de gent a fora la caverna i portar-los a veure la idea del bé.

Podríem dir que és millor viure fora de la caverna ja que veus les idees i es té ànsia de conèixer però si ets conformista, és millor viure dins la caverna.

3- La ignorància fa la felicitat?

No, només es pot ser veritablement feliç una vegada és coneix el bé. Si no coneixes el bé pots pensar que ets feliç però com que no saps què és ser feliç no ho pots ser.

4- Cal abolir la democràcia?

Sí, la democràcia és una forma de govern incorrecta perquè parteix del principi d'igualtat, un principi que Plató rebutja. Ho rebutja perquè per ell només pot governar algú que sigui prudent, que tingui valentia i temprança. En la democràcia pot governar qualsevol.

5- Es pot assolir la perfecció?

Només es pot assolir la perfecció en el món de les idees. En el món sensible només ens podem acostar a la perfecció.

6- Allò que és bo per a l'estat, també és bo per a l'individu?

Si és just i l'ànima i la funció social coincideixen, aleshores si que és bo per els dos.

7- Només poden governar els filòsofs? Només els governants poden ser justos?

Segons Plató només poden governar els filòsofs ja que d'aquesta manera s'uneix el saber més el poder. Només qui coneix la idea del bé pot posar-la en pràctica. La idea de la Justícia la poden conèixer els filòsofs. Per tant encara que un filòsofs no sigui governat, pot ser just.

8- Existeix de debò el món de les idees?

El món de les idees és un món on hi ha la perfecció. Segons Plató sí que existeix però no hi ha canvi perquè les idees són perfectes. Però creiem que el món de les idees no existeix, és una manera que hem buscat els humans per explicar la perfecció.

9- Cal abolir la família? És moralment acceptable la Eugenèsia?

Des del punt de vista de la doctrina cristiana, la familia és un dels pilars més importants, són els éssers que tenim més propers on podem recorrir quan tenim problemes i com a ésser socials que som els humans, necessitem de viure en comunitat i amb qui podem establir uns llaços més forts que amb les persones que ens han portat al món ? Per aquests motius crec que abolir la família és un gran error.

La eugenèsia no és moralment acceptable, ja que representa una forta discriminació, i practicar la eugenèsia seria com jugar a ser Déu, és jugar amb les persones experimentant amb elles per veure si els seus fills adopten qualitats de les dos figures paternes, obligant a persones amb unes certes qualitats a tenir fills amb d'altres que potser ni coneixen.

10- És acceptable una societat tan classista?

Segons Plató sí que és acceptable ja que per ell la societat es classifica segons la seva ànima i les seves virtuts. Ell estableix tres estaments: els camperols i artesans els ha de dominar l'ànima adreçada a les necessitats més elementals del cos i de la vida i s'ocupen de satisfer les necessitats materials; els guerrers han de ser controlats per l'ànima irascible i defensen la ciutat i els governants i a dalt uns quants homes que sàpiguen governar i que l'ànima que ha de controlar-los és la racional, que segons Plató haurien de ser filòsofs ja que són els que estan mes pròxims al coneixement real i perfecte.

Per Plató l'Estat ideal és aquell on cadascú acompleix la seva millo funció, la temprança a la primera classe social, la fortalesa i el valor a la segona i la saviesa a la tercera. L'areté significa virut i per Plató estan vinculades a l'ànima.

11- Podem liquidar al democràcia? Cal acceptar una societat totalitària com la que propugna Plató?

La democràcia no la podem liquidar, es podria transformar. Encara que Plató pensi que no és correcta perquè els governants no són prudents és la manera de govern que més afavoreix a tothom. Si no hi hagués democràcia, seria un caos ja que hi hauria molta gent en contra que es revoltaria.

Un tipus de democràcia que Plató acceptaria seria una democràcia no només es pogués votar a filòsofs per governar.

12- Què passa amb la llibertat de l'individu?

Segons Plató, no hi ha llivertat d'individu, els governants esculliran que i qui a de fer qualsevol cosa. Ja que els governants són els millor qualificats per governar ells sabràn el que es bó per a la comunitat.

La essència d'un individu no existeix, es la societat qui mana. L'individu no té llivertat.

Gran invenció per la humanitat

Penso que una gran invenció per la humanitat seria trobar una solució per els residus nuclears. De moment tenim una manera de contenir la radiació però això ocupa un espai i triga molts anys a desaparèixer. Si seguim així hi haurà un moment que no hi haurà espai pels residus.

Per això crec que una gran invenció seria poder reciclar o enviar a l'espai aquests residus. D'aquesta manera evitaríem un gran problema. D'altra banda també seria positiu poder millorar les centrals nuclears per obtenir un millor rendiment i una millor seguretat per evitar desastres com el de Txernòbil.

Visualitza la imatge a mida completa

Filofoto

Aquesta filofoto representa el pensament Socràtic, on l'aigua que em rodeja representa la gent que ens envolta que segueix la multitud, i la idea que s'intenta representar és que no ens hem de deixar portar pels corrents de l'aigua, hem de crear-nos la nostre pròpia illa on reflexionar i pensar independentment del que pensen els altres ésser que ens envolten.

PREGUNTES DE PUNSET

1-Segons Punset existim perquè pensem o pensem perquè existim?

Actualment el pensament modern i el pensament científic creuen completament diferent que Kant, ell deia que pensem i "de rebot" existim.

Segons Punset, i tots els pensadors moderns primer existim i gràcies a la nostra existència es creen les neurones que són les responsables de que pensem.

2-Quina importància té la ciència en un món ple de dogmes?

A diferencia dels dogmes, la ciència te la vellesa de suggerir una tesis transitòria que es pot sotmetre a proves fins que algú demostri el contrari. Tot i que hi han científics que s’han tornat dogmàtics.

Introduir la incertes en un món ple de dogmes, per a Punset es la gran aportació de la ciència.

3-Que diu la teoria del gen egoista ?

És un llibre escrit per Richard Dawkins que semblava de ciència ficció segons Punset.

Es una obra divulgativa que explica la teoria de la evolució. En aquest llibre s'interpreta l'evolució des de un punt de vista genètic i no des d'un punt de vista individual ni racial.

Afirma que els causants de la nostra evolució no som nosaltres sinó els nostres gens. En ser així voldria dir que el éssers humans no som lliures, estem lligats als nostres gens de tal manera que ells són que descriuen el nostre futur.

4-Segons Punset què és millor, la intuició o la raó? Hi estaria d'acord Plató?

Segons Punset, la intuició és més important que la raó. Perquè en el nostre cervell l'inconscient ocupa la majoria de l'espai, en canvi la raó només una petita part. Per tant, com diu molta gent, hem de donar raó a l'intuició.

Plató no hi estaria d'acord perquè diu que hem d'utilitzar la raó per identificar el món de les idees i poder classificar-les.

5-Segons Punset quin és el pitjor mal en que pot caure un país?

Segons Punset, el pitjor que es pot fer per un país, és tancar-se en banda, no escoltar i aillar-se. Pensa que l'hermetisme és molt dolent per un país. Ell creu que va participar en la política als anys 50 perquè Espanya estava molt tancada respecte a Europa i volia canviar-ho. Pensa que la democràcia ens va ajudar després de la dictadura però creu que el que més ens va ajudar va ser obrir-nos a l'exterior.

6-Quina és segons Punset la nova revolució de la humanitat?

Segons Punset la nova revolució de la humanitat és que hi ha vida abans de la mort és per Punset una revolució de la humanitat. A partir de que s'ha triplicat l'esperança de vida la gent necessita alguna cosa que fer durant aquell quaranta anys. Una altra gran revolució és la de l'aprenentatge social o emocional que ens ha d'ensenyar a gestionar i no apartar o destruir les idees bàsiques amb les que algú ve al món.

7-Explica la teoria de Punset sobre l'origen i la finalitat de l'amor .Hi estaria d'acord Plató?

Segons el senyor Punset L’amor és un instint de fusió per assegurar la supervivència; simplement un impuls de fusió per sobreviure.

Jo crec que Plató no hi estaria d'acord i ell diria que

l’amor es l'harmonia de les ànimes, seria una forma d’elevació, de purificació de l’ànima.

8-Com defineix Punset la felicitat i la bellesa?

-La felicitat està a la sala d’espera de la felicitat, normalment hi ha més felicitat en el període de ser nuvis, que no un cop ja casats.

-La bellesa és l’absència del dolor.

-La felicitat es l’absència de la por.

9-Quines son les tres últimes preguntes que interessen a Punset i explicaria a les seves nétes?

- Hi han moltes preguntes sense resposta, i s'ha d'acceptar.

- Hi ha vida abans de la mort.

- S'ha d'acceptar que es bo canviar d'opinió.

10-Segons Punset som una espècie única o som una espècie més?

Durant molt de temps el sentiment religiós ens ha fet creure que érem únics amb relació a la resta dels animals amb el sentit que érem fills de Déu. Més tard amb la ciència, es va dir que no érem únics, sinó que era una qüestió de graus. Segons Punset, d'acord amb l'opinió d'un neuròleg, no érem únics, però ara ho som, i això és gràcies a les xarxes socials ja que s’han convertit en una font d'innovació insuperable.

Filofoto

Aqui podem observar a una persona que ens pot recordar a Sócrates ja que ell deia que no ens conformessim amb el preestablert i potser aquest persona no li interessava la pilota (objecte que tothom està atent), sinó la reacció que el jugador que tenia que rebre la pilota feia.

Steve Jobs, Socràtic?

Penjem aquest discurs de l'Steve Jobs, cofundador d'Apple, perquè té un gran sentit filosòfic. Ens diu, igual que Sócrates, que si tenim una idea l'hem de defensar amb totes les nostres forces.

José Antonio Marina

José Antonio Marina és un filòsof i esciptor que va neixer a Toledo. Ha ensenyat en institut de secundaria madrileny, i en les seves obres José Antonio Marina apropa al públic els grans temes de la filosofia, centrant-se en l'estudi de l'intel·ligència i l'àrea del llenguatge.

Entre els seus llibres destaquen:

Teoría de la inteligencia creadora (1995), Ética para náufragos(1996), El laberinto sentimental (1998), Diccionario de los sentimientos (1999), El misterio de la voluntad perdida (1998), El vuelo de la inteligencia(2000), Crónicas de la ultramodernidad (2000), La lucha por la dignidad: teoría de la felicidad política (2000), La selva del lenguaje (2002), El rompecabezas de la sexualidad (2002) i Dictamen sobre Dios (2002)

Les idees principals extretes del video de José Antonio Maria vist a classe són:

-La intel.ligència individual, és la que justifica l'individualisme, per tant les grans coses que faci la humanitat s'han de fer mitjançant la intel·ligència col.lectiva.

-La filosofia ha de ser d'avanguardia, a d'estar al peu de canó al servei de la societat

-Finalment creu en l'èsser humà i en les seves possibilitats.

Aquí pengem un vídeo interessant de José Antonio Marina.

"La inteligencia es el gran recurso que tenemos todos, que nos permite resolver los problemas, no sólo los de matemáticas, física... sino los problemas vitales que tenemos en la vida para superar obstáculos." En aquest vídeo explica com usar-la:

http://www.youtube.com/watch?v=ZsJbtkxlEQ4

Elements importants de la vida de Plató

La seva infantesa va ser marcada per una època de guerra a Atenes. El seu pensament es forjà enmig de la violència de la guerra. Això el va permetre parar atenció en el fet de forjar veritables ciutats i ciutadans.

Possiblement va ser educat per algun sofista, com passava amb els aristocràtics però quan tenia una vintena d'anys va topar amb Sòcrates. Sòcrates el va fer decidir amb la manera de viure que portaria. Sócrates era un ciutadà que mitjançant la paraula treia la veritat amb els que parlava.

Al marxar d'Atenes després de la guerra va anar a Mègara on hi havia una escola on s'aprenia erística, l'art de la controversia. Allà hi perfeccionar la seva capacitat argumentativa.

Plató pensà profundament en l'ésser humà. L'experiència de la seva conivència amb Sòcrates fins a la mort d'aquest el marcà profundament. La seva convivència amb els pitagòrics durant el seu periple per la Mediterrània li deixà una influència ben notable.

La seva situació envers al democràcia era que els ciutadans que estiguessin millor qualificats i preparats, haurien de votar. Accentuava enormement la necessitat d'educació en tot moment, és per això que va fundar una escola.

Plató ens deixa dues teories que són considerades molt importants: "la teoria de les idees" i "la teoria dels principis"

Aristòteles (dreta) i els seu mestre, Plató (esquerra)

Qüestionari presocràtic.

En quants períodes se sol dividir l'etapa de la filosofia grega? Quins són?

Hi han cinc períodes:

-El període físic o presocràtic. El primer problema filosòfic és el de l'Arkhé que és l'estructura fisico-material de l'univers. Apareix la segona escola filosòfica important: els Pitagòrics de la Magna Grècia que plantegen la qüestió de les matemàtiques.

- El període humanístic. Màxima esplendor de la cultura grega. Anys centrats del segle V a.C. Hi ha dos grups importants: els Sofistes que són mestres ambulants que van de ciutat en ciutat. Sòcrates que és condemnat a mort sent acusat de no creure ens els déus de les ciutats.Mai no va escriure res, es limitaava a conversar amb els homes de la ciutat per portar-los a fer el bé a través de comentaris irònics.

- El període central o ontològic. Període mes important de la filosofia grega. S. IV a.C. És el moment en què s'inicia la crisi de la polis. Es caracteritza per un esforç de clarificavió dde la metafísica. La pregunta central d'aquest període és: Què és l'ésser?

-El període ètic. Segle III a.C. Període de crisis social i anarquia política. Hi ha tres escoles filosòfiques: els Estoics, els Epicuris i els Cínics.

-El període religiós o romà: Segle II a.C. - S. II-III d.C. És l'època on la filosofia entra en decadència i es comencen a formar sectes basades en cultes egipcis i babilònics. És bàsicament el període que abarca la extenció romana per Europa i Àsia menor.

A quina etapa de la filosofia grega pertanyen els estoics? I els neoplatònics?

Els estoics pertanyen al període ètic i els neoplatònics pertanyen al període religiós o romà.

Escriu en 3 línies en que consisteix el "pas del mite al logos". Per què es tan difícil passar?

Consisteix en el pas d'explicar a partir de la fe, les creences i la imaginació fets que no s'en tenen prou coneixement a obrir els ulls davant de la realitat intentant entendre aquest fets a partir de l'observació i

el raonament. És molt difícil perquè passar d'una lògica intuïtiva pròpia del pensament humà a explicar-ho d'una forma racional que acostuma a xocar contra les creences que sempre hem acceptat es difícil.

Com es poden classificar els mites?

Es poden classificar en:

- Cosmogònics: quan es refereixen a la creació de l'univers i del món.

- Teogònics: quan es refereixen a l'origen de Déu.

- Antropogònics: quan es refereixen a la creació de l'home.

-Etiològics: quan intenten explicar l'origen del perquè de determinades institucions escatolòciques: quan fan referència a la vida del més enllà, imaginen la fi del món...

- Morals: quan narren la lluita entre el bé i el mal.

Quina és la intenció i el valor dels mites?

És l'intent de recollir una situació arquetípica a través d'una acció o d'una història. Dóna lliçons de comportament social i moral.

Quins són els déus més rellevants en la mitologia grega? Per què?

Apol·lo perquè és el déu dels ciutadans i representa l'autocontrol i moderació.

Dionís representa la festa, el desordre, el joc...

Són rellevants perquè es complementen entre ells, i els grecs sempre buscàven l'equilibri.

En què consisteix el “problema de l'Aletheia”?

El problema de l'Aletheia, o veritat, consisteix en què està oculta a simple vista i s'ha d'investigar per trobar-la. S'ha de desvelar la veritat, per això és un problema. Antigament creien que els únics capaços de desvelar-la eren els déus però amb el pas del mite al logos ens vam adonar que nosaltres, els humans també som capaços de destapar el que estava ocult.

Quins són els factors que van fer possible el pas del mite al logos?

Un dels factors és l'anàlisi i la crítica del mite. El mite grec és l'aparició d'un nou tipus de pensament anomenat logos (raó/paraula) que lluita contra el mite per explicar les coses racionalment.

El pas del mite el logos es va produir a Grècia però hi ha factors que ajuden, per exemple:

Econòmicament Grècia necessita comerciar amb la resta del Mediterrani i aquest intercanvi de menjar i matèries primeres es transforma amb una manera d'intercanviar coneixement i discutir diverses maneres d'entendre el món.

Sociològicament a Grècia les ciutats són independents (ciutat-estat) i per tant els ciutadans estan a prop del poder polític i coneixen als governants i poden discutir a l'Àgora. Això fa aparèixer una gran consciència individual.

Religiosament no hi ha cap casta sacerdotal que impedeixi el debat sobre els mites, per tant es poden posar en dubte i discutir la seva validesa.

Referent a l'educació, els grecs estan obligats en participar en la política en els ciutats i això fa que els grecs estiguin educats per la discussió, per tant, això els obliga a tenir un tipus de pensament no dogmàtic.

Importen la geometria i la física egípcies i això els fa tenir una concepció de l'espai i agafar un ordre. Aquest ordre el transmeten als astres i d'aquestes manera poden explicar l'ordre amb fórmules matemàtiques i geomètriques.

Quina diferència hi ha entre el plantejament filosòfic de Tales i el

de Pitàgores?

La principal diferència és que Thales ens presenta que l'Arkhé és aigua ja que l'aigua és essencial per tothom. Fins i tot “els Déus i les coses divines naixeren de l'aigua” va dir ell. Ens explica que el món té una forma objectiva i esta constituït per diferents formes d'aigua. Mentres que Pitàgores ens presenta l'Arkhé com un nombre i a l'univers com una equàció molt complexa. Amb aquesta expocició del nou Arkhé es passa d'un Arkhé físic a un Arkhé més teòric, abstracte, i intel·lectual. Pitàgores es centra més en la demostració matemàtica de l'Arkhé i Thales en la demostració empírica d'aquest.

En què consisteix la contradicció entre Parmènides i Heràclit?

La contradicció entre Parmènides i Heràclit tracta sobre el tema del moviment, aquests dos filòsofs eren coetanis i varen fer dues teories sobre el mateix tema però amb concepcions completament diferents, oposades.

Heràclit deia que res és definitiu, que tot està sempre en procés de construcció. Una teoria que requeria una subjectivisme per entendre-la.

Parmènides, en canvi, deia que el canvi era lògicament contradictori, deia que l'ésser és etern, no pot canviar, mentres que per Heràclit tot està en continu canvi. També per Parmènides els oposats són inconcebibles, mentres que Heràclit diu que és possible la conciliació dels oposats.

Quines de les teories dels presocràtics creieu que són més actuals?

Una teoria presocràtica amb un debat actual, podria ser la que estableix Heràclit, afirmant que tot està sempre en procés de construcció, tot són processos metafísics, més tard aquesta teoria va ser corroborada amb el símil del foc ja que les coses estan sempre en constant canvi, transformació i moviment.

En una de les seves teories Parmènides planteja que el canvi és contradictori perquè canviar és passar de ser a no ser.

La teoria que podria generar més debat actualment seria una teoria dels atomistes ja que actualment encara no hem resolt aquest problema. Diuen que els àtoms donen origen a l'univers agrupant-se i disgregant-se en el buit. Aquesta hipòtesi es va recuperar en el segle XIX quan es va elaborar la teoria atòmica.